El 1970, una empresa de Maine va llançar una sabata pensada per no relliscar sobre la coberta d'un veler. Vint anys després, aquella sabata —les Docksides— era l'estiu a Catalunya: al port de Palamós, a la terrassa del club nàutic, a les escales de la universitat, als peus de tothom que volia dir, sense dir-ho, que sabia com es vivia. Cinquanta anys més tard, les Docksides continuen exactament igual. El Mediterrani, també.
El nom de la marca ve del llac Sebago, el llac més gran de Maine —les "grans aigües" en la llengua dels pobladors originals. Tres socis van fundar l'empresa el 1946 a Westbrook: Daniel J. Wellehan Sr., que tenia cinc botigues de calçat a la zona, William Beaudoin i Joseph Cordeau. La idea era fabricar calçat artesà de qualitat per als seus propis establiments, sense dependre de proveïdors externs.
El primer model va ser un penny loafer —el mocasí d'empenya alta amb la ranura horitzontal on els estudiants americans hi posaven una moneda de cent— inspirat en les tradicions dels moccasins amerindis de Nova Anglaterra. El 1952, la fàbrica ja produïa 2.000 parells al dia. El 1954, havia superat el milió de parells venuts.
La connexió política va arribar aviat. La llegenda —verificada per diverses fonts— explica que el president John F. Kennedy portava un model Sebago a bord del iot presidencial "Manitou". Kennedy era fill de Nova Anglaterra, apassionat de la vela i icona cultural d'una certa masculinitat elegant i atlètica. Que portés Sebago no era casualitat: era coherència.
El 1970, amb l'empresa en plena maduresa i dirigida per gent que passava els estius en velers, Sebago va llançar les Docksides. El problema que resolien era concret: les sabates convencionals relliscaven sobre la coberta mullada d'un vaixell, marcaven el fibró blanc i no aguantaven l'exposició crònica a l'aigua salada.
La solució va ser construir una sabata des de zero per a la vida al mar:
Sperry havia inventat el concepte de boat shoe el 1935, però les Docksides el van redefinir: eren més refinades, menys esportives, més properes al mocasí de vestir que a la sabata tècnica. Quan no estaves al vaixell, les Docksides seguien tenint sentit.
"Les Docksides resolien un problema tècnic —no relliscar sobre la coberta— i en creaven un altre: una vegada posades, era difícil treure-les."
El 1964, l'empresari suís Francisco Gaudier havia comprat un parell de penny loafers Sebago, havia quedat impressionat per la qualitat i havia viatjat fins a la fàbrica de Maine. D'aquella visita en va sortir l'acord que convertiria Sebago en una marca europea. La presentació a la Semaine du Cuir de París va obrir el camí cap a un continent que tenia una relació molt diferent amb la vela i el mar que els americans.
A Nova Anglaterra, les Docksides eren funcionals. Al sud de França, es van convertir en religioses. De Saint-Tropez a Biarritz, d'Antibes a Marsella, les Docksides van ser als anys 70 i 80 "el calçat imprescindible per als estiuejants de la costa". La col·lecció Spinnaker —en colors vius, pensada per a vacances— va acabar de segellar la connexió entre Maine i el Mediterrani.
A Catalunya, el model va arribar amb la mateixa força però a través d'un filtre propi. No eren les platges americanes ni les regates de l'aristocràcia francesa: eren els clubs nàutics del Maresme, els ports de la Costa Brava, els molls de Palamós, Roses i l'Estartit. I, potser sobretot, eren les escales de la universitat.
A la Catalunya dels anys 70, portar unes Docksides no era una decisió de calçat. Era una declaració de posicionament. Les portaven els estudiants universitaris que coneixien la cultura anglosaxona —per les revistes, pels discos, per la influència francesa que creuava els Pirineus—, els aficionats a la vela per als quals era calçat funcional i de prestigi, i la burgesia estiuenca de la Costa Brava i el Maresme que havia construït el seu imaginari estival al voltant del mar i el port.
Era el calçat que acompanyava els pantalons de cotó beige, la camisa Oxford de ratlles i el jersei de coll de barca. Un uniforme informal que deia moltes coses sense dir cap. A l'Espanya de la transició, quan el país mirava cap a Europa amb una barreja de fascinació i urgència, unes Docksides eren una forma d'adscripció cultural ràpida i llegible.
El 1980, Lisa Birnbach va publicar The Official Preppy Handbook, el llibre que va canonitzar l'estètica de l'Ivy League americà —universitats d'elit, roba de qualitat, vela i golf. Les Sebago Docksides hi apareixien com a "calçat indispensable". El llibre va ser un fenomen editorial que va exportar l'estètica preppy als campus europeus i va confirmar, a posteriori, el que Catalunya ja sabia: que aquella sabata de Maine era l'objecte correcte.
Encara recordo quan pujàvem a Andorra per comprar les autèntiques Sebago USA, importades directament dels Estats Units (no fetes al País Valencià com les espanyoles) i molt millor de preu. Es feien cues a la botiga al costat del
El 2003, Wolverine World Wide —el gegant americà del calçat, propietari de Merrell, Sperry i Hush Puppies— va comprar Sebago. Durant catorze anys, la marca va sobreviure sense brillar: gestió corporativa, poca inversió creativa, envelliment del públic. A Espanya i Catalunya, havia passat de ser un símbol generacional a associar-se amb generacions que ja no eren joves.
El 2017, el grup italià BasicNet —propietari de Kappa, K-Way i Superga— va adquirir Sebago per 14,25 milions de dòlars. La persona que va articular el renaixement va ser Marco Tamponi, director creatiu i antropòleg de formació. Tamponi va prendre una decisió inusual: esperar fins al 2019 per obrir botigues pròpies, assegurant-se primer de reconstruir l'essència de la marca des de dins.
El diagnòstic era clar: Sebago havia d'envellir cap als joves sense trair els fidels de sempre. No una reinvenció, sinó un retorn. El 2023, quan Miu Miu va presentar models de boat shoe "clarament inspirats en una Sebago dels anys 80", Tamponi ho va celebrar com a reconeixement tàcit: el món de la moda havia reconegut l'original quan ja el donava per acabat.
El model original, pràcticament inalterat des del 1970. Porta el nom del port de Portland, Maine, la ciutat costanera on la cultura nàutica de Nova Anglaterra és més densa. Cuir de gra sencer, cordatge 360° de cuir cru, sola siped de goma. La sabata que va fer la travessia atlàntica i va arribar als ports catalans amb tota la seva autoritat intacta. ~210 €.
La versió de la Portland amb el cuir tractat amb cera. El tractament afegeix resistència a l'aigua i una pàtina irregular —més fosca a les zones de flexió, més clara a les puntes— que evoluciona amb l'ús d'una manera que el cuir nu no pot imitar. La sola en color mel (gum) reforça el to càlid. La Waxed és la Dockside per als que volen que la sabata expliqui el temps que porta posada. ~220 €.
La Owen és la Dockside de gamma alta: cuir de gra sencer de qualitat superior, construcció cosida a mà amb major atenció als acabats, silueta lleugerament actualitzada respecte a la Portland. Porta el nom d'un dels fundadors de la marca. Per als qui volen el prestigi original de la Dockside amb una factura que el reflecteixi. ~320 €.
El producte de la nova propietat italiana: la línia Artisan Ox aplica la sensibilitat colorística de BasicNet —la mateixa empresa que gestiona Kappa i Superga a Torí— sobre la forma original de la Dockside. Colors com Curry, Castagna (castanya), Sughero (suro) o Blu Notte (blau nit) porten la paleta del Mediterrani italià a una sabata de Nova Anglaterra. La paradoxa és, precisament, el producte. ~270 €.
| Fundació | 1946 — Westbrook, Maine (Daniel Wellehan, William Beaudoin, Joseph Cordeau) |
| Nom | Del llac Sebago, el més gran de Maine ("grans aigües") |
| Primer model | Beefroll Penny Loafer — mocasí artesanal amb rolletes de cuir |
| Llançament Docksides | 1970 — dissenyada per a la coberta dels velers |
| Expansió europea | 1964 — Francisco Gaudier (Suïssa), presentació a París |
| JFK i les Sebago | El president Kennedy portava Sebago a bord del iot presidencial "Manitou" |
| The Preppy Handbook | 1980 — Lisa Birnbach canonitza les Docksides com a calçat Ivy League imprescindible |
| Copa Amèrica | 1983 i 1992 — calçat oficial dels equips participants |
| Wolverine World Wide | 2003–2017 |
| BasicNet (Torí) | 2017 — adquisició per $14,25 M; Marco Tamponi, director creatiu |
| Producció actual | República Dominicana (principals); supervisió italiana (línia artesanal) |
| Botigues pròpies | 14 (Itàlia, Espanya, França, Bèlgica, Portugal, Sud-àfrica) |
| Rang de preus | 210 – 320 € |
| Web | sebago.com |
A Catalunya, les Docksides es troben a botigues selectives de calçat, a El Corte Inglés i a distribuïdors especialitzats com Nautisports i Frank Store. La col·lecció completa, incloent-hi les línies artesanals i les edicions especials, és accessible a sebago.com amb enviament internacional. La botiga pròpia més propera és a Madrid; la flagship de Londres (Kings Road) estava prevista per al 2025.
Hi ha sabates que expliquen on han estat. Les Docksides han estat a la coberta del iot presidencial de Kennedy, a les regates de Saint-Tropez, als molls de Palamós als anys 70 i a les escales de la universitat quan Catalunya mirava cap a Europa amb urgència. Ara BasicNet les cuida des de Torí, i Miu Miu les copia des de Milà. La sabata de Maine no necessita reivindicació: porta setanta anys fent exactament el mateix i la mar sempre l'espera.
