Artesania Britànica · Londres · París
John Lobb: el calçat
John Lobb: el calçat
dels reis, de Sinatra
i dels que saben esperar
9 min lectura · Març 2026 · Londres, 1849
Al soterrani del número 9 de St James's Street, Londres, hi ha deu mil formes de fusta apilades en prestatges de quatre metres d'alçada. Cadascuna és el motlle exacte del peu d'un client: aristòcrates victorians, maharajàs indis, Frank Sinatra, Duke Ellington, Alfred Hitchcock, el Rei Carles III. Benvingut al lloc on es fan les millors sabates del món.
John Lobb va nàixer el 27 de desembre de 1829 a Tywardreath, prop de Fowey, Cornwall, al sud-oest d'Anglaterra. Fill de pagesos, un accident de joventut li va deixar una coixera permanent que li impedia seguir el treball agrícola del seu pare. Es va fer aprenent de sabater al poble durant cinc anys.
La seva ambició el va portar a Londres. Va recórrer gairebé quatre-cents quilòmetres a peu —amb unes botes que ell mateix havia fabricat— per buscar feina als tallers més selectes de la capital. Va ser rebutjat de la porta de la sastreria de sabates més reputada de St James's Street. Aquell humiliant rebuig marcaria el punt de partida d'una llegenda.
"Va recórrer quatre-cents quilòmetres amb unes botes que ell mateix havia fabricat. La primera porta que va trucar li la van tancar a la cara. Quaranta anys després, aquella mateixa porta era la seva."
— Merchant & Makers, sobre John LobbEn sentir parlar de la febre de l'or australiana, Lobb va agafar un vaixell cap a Sydney. Allà va ser l'únic sabater entre els prospectors. La seva especialitat: botes de cuir amb talons buits amb compartiments secrets per amagar pols i pepites d'or. Va fer fortuna i el 1854 va obrir la seva primera botiga a Sydney.
El 1862, encara des d'Austràlia, va enviar unes botes de muntar a l'Exposició Internacional de Londres i va guanyar la Medalla del Premi per a calçat de muntar. Era el primer reconeixement internacional d'una llista que no pararia de créixer.
L'anècdota fundacional de la marca: Lobb va fabricar unes botes de muntar excepcionals per al Príncep de Gal·les —el futur Eduard VII— i les va enviar directament amb una sol·licitud d'audiència. Com va aconseguir les mesures exactes del peu del príncep des de tan lluny continua sent un dels misteris de llegenda del món del calçat.
L'estratègia va funcionar. El 12 d'octubre de 1863 li va ser atorgat el primer Royal Warrant com a sabater de la corona britànica. Amb el prestigi del warrant, el 1866 va establir-se definitivament a Londres, obrint botiga al número 296 de Regent Street. El 1880 va obrir una segona botiga al número 29 de St James's Street, al cor del barri dels clubs de cavallers.
Havia tornat. A la mateixa porta que un dia li van tancar a la cara, ara hi posava el seu nom.
La botiga actual és al número 9 de St James's Street, SW1, on va traslladar-se després que una bomba de la Segona Guerra Mundial destruís l'anterior local. La botiga té una planta baixa i un soterrani extensíssim que és un dels llocs més fascinants del món del calçat: milers de formes de fusta —les lasts— apilades en prestatges de fins a quatre metres d'alçada, algunes amb més de cent anys d'antiguitat.
Hi conviuen les formes dels peus de Frank Sinatra i Duke Ellington al costat de les d'aristòcrates victorians i maharajàs indis. Un arxiu de la petjada dels peus de la història. I cadascuna espera, pacientment, que el seu propietari —o els seus hereus— torni a fer una comanda.
La forma de fusta de cada client es guarda al soterrani de St James's Street indefinidament: l'arxiu en conté més de deu mil, algunes de clients d'ara fa un segle.
El calçat bespoke de John Lobb és un dels processos artesanals més complexos que existeixen:
El procés involucra cinc oficis especialitzats, dura entre 6 i 9 mesos per a la primera parella, requereix més de 50 hores de feina manual i uns 300 passos de producció. Una parella bespoke costa a partir de 9.400 euros.
La llista documentada de clients de John Lobb al llarg de la seva història és una galeria d'honor de la vida pública occidental:
Reialesa i noblesa: Reina Victòria, Rei Jordi V, Príncep Felip (Duc d'Edimburg), Rei Carles III, Lord Mountbatten.
Cinema i espectacle: David Niven, Sir Laurence Olivier, Rex Harrison, Ava Gardner, Alfred Hitchcock, Frank Sinatra.
Música: Duke Ellington —el virtuós del jazz era tan conegut per la seva elegància sartorial com per la seva música— i Enrico Caruso.
Moda i art: Andy Warhol, Calvin Klein, Oscar de la Renta, Franco Moschino.
Política: Harold Macmillan (primer ministre britànic), Paul Getty.
"Al soterrani de St James's Street conviuen en prestatges les formes dels peus de Frank Sinatra i Duke Ellington al costat de les d'aristòcrates victorians i maharajàs indis."
— The Rake, sobre l'arxiu de John LobbEl 1976 es produeix el gran cisma de la marca: la branca francesa de la companyia és adquirida pel grup Hermès. El 1982, Hermès llança la primera col·lecció de prêt-à-porter sota el nom John Lobb. El 1994 obren una fàbrica a Northampton —l'antiga fàbrica d'Edward Green— on es produeix el calçat de consum a un ritme d'unes 500 parelles per setmana.
Avui existeixen dues John Lobb clarament diferenciades:
El domini johnlobb.com pertany a Hermès. Els londinencs utilitzen johnlobb1849.com. La proliferació d'internet va crear una confusió de marca que el pacte del 1976 no havia previst, i el 2020 John Lobb Londres va amenaçar Hermès amb accions legals.
John Lobb no té botiga pròpia a Espanya. El calçat de la línia París/Hermès es ven a Barcelona a través de Santa Eulàlia (Passeig de Gràcia, 93), la botiga de moda masculina de luxe més important de Catalunya, fundada el 1843 —contemporània gairebé exacta de John Lobb.
La presència al Passeig de Gràcia —el bulevar on Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch van concentrar la seva arquitectura modernista— dona a John Lobb una connexió geogràfica amb l'estètica del luxe i l'artesania que Barcelona ha volgut projectar al món.
| Fundació | 1849 (Sydney, Austràlia) / 1866 (Londres) |
| Adreça icònica | 9 St James's Street, Londres SW1 |
| Primer Royal Warrant | 12 d'octubre de 1863 (Príncep de Gal·les) |
| Branca de París | 1901 (adquirida per Hermès el 1976) |
| Formes arxivades | +10.000 al soterrani de Londres |
| Hores per parella bespoke | +50 hores · 300 passos · 6–9 mesos |
| Punts a mà per parella | fins a 270 |
| Preu bespoke Londres | des de ~9.400 € |
| Preu RTW París | 700 – 2.000 € |
| Generació actual (Londres) | Cinquena (John Hunter Lobb) |
| Barcelona | Santa Eulàlia, Pg. de Gràcia 93 |
| Web | johnlobb.com · johnlobb1849.com |
William II (Paris/Hermès) — L'Oxford negre que ha definit l'elegància masculina durant generacions. Cuir de vedell de primer grau, sola de cuir, cosit Blake o Goodyear. El model de referència de la casa.
City II (Paris/Hermès) — Derby de cuir amb cinc botons. Lleugerament menys formal que l'Oxford; ideal per a qui vol portar John Lobb en contextos de negocis sense cerimonial.
Chapel (Paris/Hermès) — El loafer sense taló de la marca. Un clàssic informat per la tradició britànica de l'acadèmia però amb línia contemporània. Excel·lent per a l'estiu mediterrani.
Bespoke Londres — Per als que no volen la millor sabata disponible, sinó la millor sabata possible per al seu peu. Sis a nou mesos d'espera, cinquena generació de mestre sabaters, i una forma de fusta al soterrani de St James's Street per sempre.
John Lobb París/Hermès: a través de botigues Hermès seleccionades i johnlobb.com. A Barcelona, a Santa Eulàlia, Passeig de Gràcia 93. John Lobb bespoke Londres: únicament a 9 St James's Street, London SW1A 1EF, per cita prèvia.
Hi ha marques que fabriquen sabates. John Lobb fabrica objectes en els quals cada punt cosit a mà és una decisió, cada peça de cuir és una elecció, i cada forma de fusta al soterrani de St James's Street és la prova que algú, en algun moment, va decidir que volia les millors sabates del món. I estava disposat a esperar-les.
