«Camper» és la paraula mallorquina per al pagès. No és un nom triat per semblar exòtic: és una declaració d'intencions. Des d'Inca, al cor de Mallorca, una família de sabaters amb cinc generacions d'ofici ha construït una de les marques de calçat més reconeixibles del planeta. Sense córrer. Caminant.
La història de Camper no comença el 1975. Comença el 1877, quan un jove sabater d'Inca anomenat Antoni Fluxà va fer un viatge d'estudi a Anglaterra. Va tornar a Mallorca amb les primeres màquines de cosir sabates que s'havien vist mai a l'illa. Ningú a Mallorca no en sabia res, de màquines: tot el calçat es feia a mà. Fluxà va obrir un taller i es va convertir en el primer fabricant industrial de calçat de Mallorca.
El fill d'Antoni va prendre el relleu el 1928, apostant per matèries primeres d'alta qualitat i construint una reputació sòlida a tota la península ibèrica. Però la transformació definitiva va arribar amb la tercera generació: el 1975, Llorenç Fluxà Rosselló, nét del fundador, va fundar la marca Camper.
Era la Transició. Espanya sencera somiava amb la llibertat i les idees noves. Llorenç Fluxà va aprofitar tota l'herència artesanal familiar per crear alguna cosa trencadora: sabates còmodes, originals i mediterrànies, molt lluny dels estils dominants del moment.
"Camper és la paraula mallorquina per al pagès, l'home del camp. El nom encarna l'arrelament a la terra, la senzillesa mediterrània i el rebuig de l'ostentació."
— Llorenç Fluxà, fundador de CamperEl primer model de Camper va ser el «Camaleón». Dissenyat per Llorenç Fluxà el 1975, es va inspirar directament en el calçat tradicional dels pagesos d'Inca: sabates robustes, funcionals, de materials naturals. Era una proposta radical en un mercat dominat per les sabates de vestir o les d'esport. Camper va proposar una tercera via.
El 1981, la marca va obrir la seva primera botiga monomarca al carrer Muntaner de Barcelona. Llorenç Fluxà va encarregar el disseny de l'espai a Fernando Amat, propietari de la mítica galeria Vinçon. Aquella associació entre artesania mallorquina i avantguarda barcelonina marcaria l'ADN de la marca per sempre.
El 1988, Camper va trencar una de les normes més fonamentals del calçat: que un parell de sabates ha de ser idèntic. El model Twins va arribar amb el peu dret i l'esquerre deliberadament diferent l'un de l'altre: detalls asimètrics, costures contrastades, petites variacions que fan de cada parell una peça única.
No era un error. Era una declaració de principis filosòfica convertida en sabata. Twins deia que la perfecció mecànica és avorrida, que la individualitat és un valor, que dues coses poden ser iguals sense ser idèntiques. A finals dels 80, aquesta era una idea subversiva en el món del calçat industrial.
El 1995 va arribar el model que canviaria la trajectòria de Camper per sempre: les Pelotas. La sola té exactament 87 boles —no 85, no 90: 87— que funcionen com a sistema d'amortiment i li donen un aspecte inconfusible. Des del llançament, se n'han venut més d'onze milions de parells.
Als anys 90, les Pelotas es van convertir en la sabata preferida de Nicole Kidman, Robert Redford i Steven Spielberg. Una fotografia de Kidman portant les Pelotas just després del seu divorci de Tom Cruise va circular àmpliament i va contribuir a construir la llegenda del model. Entre 1995 i 1998, les Pelotas van triplicar la facturació de l'empresa.
Avui existeixen més de 100 variacions del model Pelotas: en cuir, lona, sintètics tècnics, edicions especials amb dissenyadors, en colors que van del negre clàssic al vermell cridaner. És la sabata Camper per antonomàsia, i la més recomanada per als que volen entrar a la marca per primer cop.
El lema de Camper és «Walk, Don't Run» (Camina, no corris). No és publicitat: és una cosmovisió. S'inspira en el vers d'Antonio Machado — «Caminante no hay camino, se hace camino al andar» — i en la tradició mediterrània de la lentitud conscient, l'arrelament i la contemplació.
El 2001, Camper va llançar la campanya «The Walking Society», una comunitat global amb ànima mediterrània que celebra el caminar com a acte filosòfic. La campanya enfronta el ritme lent del pagès —el camper— amb la frenètica acceleració urbana del segle XXI. El 2020 es va rellançar en la seva novena edició, amb Mallorca com a protagonista.
El lema corporatiu intern de la companyia és «La imaginació camina». Camper no es veu com una empresa de sabates, sinó com una companyia que defensa una manera d'entendre la vida.
Des dels anys 90, Camper ha convertit les seves botigues en declaracions d'intenció artístiques. En comptes d'un model de retail estandarditzat, el programa «Camper Together» (formalitzat el 2006) encarrega cada espai a un arquitecte o dissenyador diferent:
El 2015, el London Design Museum va dedicar a Camper una exposició retrospectiva titulada «Life on Foot», on es van mostrar conceptes esbossats, prototips i peces inèdites de quaranta anys d'història.
El 2005, Camper va obrir el Casa Camper Barcelona, un hotel boutique de 40 habitacions al barri del Raval, en un edifici del segle XIX restaurat per l'arquitecte Jordi Tió. La filosofia és idèntica a la de les sabates: luxe entès com la fusió de senzillesa, funcionalitat i estètica.
A l'hotel hi ha el restaurant Dos Palillos, dirigit per Albert Raurich, que havia estat cap de cuina del El Bulli entre 2001 i 2007 sota Ferran Adrià. El restaurant va obtenir una estrella Michelin. Ferran Adrià i Fernando Amat hi van participar en el projecte. El concepte: tapes asiàtiques d'estil espanyol. Camper opera un segon hotel a Berlín amb el mateix esperit.
El 2022, Camper va co-fundar NNormal amb l'atleta de muntanya català Kilian Jornet. El nom combina «Nor-way» (Noruega, on viu Jornet) i «Mal-lorca» (seu de Camper). La marca neix entre els fjords noruecs i les costes mediterrànies i es dedica al trail running i l'excursionisme amb una filosofia de mínima petjada ambiental.
NNormal és una nova prova que Camper no és una empresa que fabrica sabates: és una empresa que defensa idees, i les sabates en són el vehicle.
A la seu d'Inca, al cor de Mallorca, hi ha El Taller, el cor artesanal de la marca. Hi treballen artesans amb nom i cara: en Paco talla les peces a mà amb fulles personalitzades, la Fina coordina les costures, en Toni fa el lasting i afegeix reforços, en Juan Cano acaba la sola, el cosit, la neteja i els cordons. Les màquines es continuen ajustant manualment, com fa quaranta anys.
Camper produeix aproximadament 500 models cada temporada. La política és trobar joves talents i formar-los en totes les fases de la fabricació per garantir que els sabers dels artesans no desapareguin quan es jubilin.
| Any de fundació | 1975 (Inca, Mallorca) |
| Orígens familiars | 1877 (Antoni Fluxà, primer fabricant industrial) |
| Seu | Inca, Mallorca |
| Botigues | +400 en més de 40 països |
| Vendes anuals | ~4 milions de parells |
| Facturació (2024) | ~240–250 milions d'euros |
| Plantilla | ~1.000 persones |
| Generació actual | Miguel Fluxà (4a generació, CEO des de 2012) |
| Reconeixements | Premio Nacional de Diseño 1998 · Premio Nacional de Moda 2018 |
| Rang de preus | 100 – 350 € |
| Web | camper.com |
Pelotas — L'icona absoluta. 87 boles a la sola, disponible en més de 100 variacions. Còmoda, versàtil i inconfusible. La primera Camper per a qui no en té cap.
Twins — Per als que volen que el seu calçat expliqui alguna cosa. El peu dret i l'esquerre deliberadament asimètrics: una declaració filosòfica discreta però contundent.
Peu — En mallorquí, «peu» significa «peu». Una sabata ergonòmica que imita els beneficis de caminar descalç: sola flexible, cuir natural de primer grau, confort radical. El model dels que prioritzen el benestar sobre l'aparença.
Wabi — Xinela d'interior inspirada en el minimalisme japonès. Dissenyada des del principi com a producte circular: el mínim de components, completament reciclable. Una pionera de la sostenibilitat del 2000.
Camper té botigues pròpies a Barcelona (Passeig de Gràcia, Portal de l'Àngel, Diagonal), Palma de Mallorca, Madrid i en més de 40 països. Tota la col·lecció disponible a camper.com amb enviament internacional.
Camper demostra que la identitat mediterrània no és un límit sinó una fortalesa. Un pagès d'Inca amb cinc generacions d'ofici ha construït una de les marques de calçat més influents del planeta. No corrent, sinó caminant — exactament com diu el seu lema.