Artesania Valenciana · Elx · Des de 1973
Martinelli: la marca d'Elx
Martinelli: la marca d'Elx
que va nàixer
d'un error alemany
9 min lectura · Març 2026 · Elx (Baix Vinalopó), 1973
El 1973, la família Martínez va fundar a Elx una petita empresa de calçat artesanal amb un eslògan tan directe com el seu producte: "Un lujo razonable." El nom de la marca, però, no el van triar ells. Un comercial alemany que no aconseguia pronunciar "Martínez" els va acabar batejant com a "Martinelli" —i l'error va quedar. Cinquanta anys després, Martinelli és la marca de calçat d'home de qualitat més important del sud dels Països Catalans, amb 600.000 parells venuts anualment, presència en 35 països i models fabricats amb plàstics extrets del mar Mediterrani.
Per entendre Martinelli cal entendre primer el territori que la va fer possible. La comarca del Vinalopó —des d'Elx fins a Elda, passant per Novelda i Petrer— és el clúster de fabricació de calçat més important de la península ibèrica i un dels més significatius d'Europa. No és casualitat: la combinació de tradició artesanal, accés a matèries primeres i una xarxa densa de tallers especialitzats ha convertit la vall en una escola natural de sabaters des del segle XIX.
A Elda hi ha el Museo del Calzado, l'únic museu monogràfic de calçat de l'Estat. A Elx, la indústria s'ha organitzat al voltant del polígon de Torrellano, on conviuen marques, proveïdors i dissenyadors en un ecosistema difícil de replicar. Elx és, a més, una de les ciutats del País Valencià amb una identitat manufacturera més forta —la palmera de l'Hort del Cura és el símbol oficial, però la sabata és la vertadera moneda de la ciutat.
És en aquest context que la família Martínez Ibáñez va decidir, el 1973, deixar d'aprendre dels altres i fundar la seva pròpia empresa. La producció inicial era completament artesanal, el mercat principalment local i les ambicions, de moment, modestes. Però el Vinalopó ensenya ràpid.
La història del nom és una de les més delicioses de la sabateria espanyola contemporània. Durant els primers anys de l'empresa, el fundador Martín Martínez rebia periòdicament la visita d'un comercial alemany per tancar comandes d'exportació. El problema era que l'alemany era incapaç de pronunciar correctament el cognom del seu interlocutor. Cada vegada que el saludava, li deia "senyor Martinelli".
Martínez el corregia. L'alemany ho intentava de nou. I tornava a dir "Martinelli". Finalment, en comptes de continuar corregint un error incorregible, la família va prendre una decisió sorprenent: adoptar l'error com a marca comercial. El nom italianitzat tenia una sonoritat que evocava artesania mediterrània, distinció i exportabilitat. En un sector on la paraula "Martinelli" sonava a taller florentí, era una aportació involuntària valuosíssima.
"Un comercial alemany que no sabia pronunciar 'Martínez' va crear, sense saber-ho, una de les marques de calçat d'home més exitoses del sud dels Països Catalans."
La paradoxa és perfecta: una marca valenciana, fabricada al Vinalopó, batejada per un alemany amb un nom italià, que avui es ven en 35 països. La identitat accidental de Martinelli és, en certa manera, un retrat fidel de la globalització avant la lettre que el Vinalopó ja practicava als anys setanta.
Als anys vuitanta, Martinelli va llançar el model que la posaria definitivament al mapa del calçat d'home espanyol: el Routier. El concepte era tan concret com eficaç: una sabata pensada específicament per a l'home que passa hores al volant.
El Routier tenia la sola fina i flexible que permetia sentir els pedals, la puntera arrodonida que no s'encabia, i un sistema d'ajust que mantenia el peu estable sense pressió. Semblava una especificació tècnica, però el resultat era visualment elegant: una sabata lleugera, de línies netes, que funcionava igualment en el cotxe, a l'oficina i en un dinar de negocis.
El timing era perfecte. L'Espanya dels vuitanta era un país que s'incorporava massivament a la classe mitjana motoritzada. L'home de negocis espanyol necessitava calçat que aguantés el ritme: el trajecte en cotxe, la reunió al matí, el dinar, el vol a la tarda. El Routier va respondre exactament a aquesta necessitat, i Martinelli va créixer amb l'home que el portava.
El 2007, quan Martinelli travessava dificultats i la marca semblava en declivi, el Grup Pikolinos —una altra empresa valenciana, fundada a Vila-real el 1984— va adquirir-la per 3,5 milions d'euros. Era una aposta arriscada: comprar una marca amb prestigi però sense prou recursos per explotar-lo.
La decisió s'ha revelat molt rendible. Pikolinos va injectar capacitat de distribució internacional, estructura de màrqueting i una visió de marca actualitzada. L'equip de disseny es va reorganitzar a Mallorca —l'altra gran illa dels Països Catalans amb tradició sabatera, on també s'hi fa Carmina— mentre la fabricació continuava ancorada al Vinalopó. Va aparèixer una línia femenina, noves col·leccions i un posicionament de "New Elegance" que rejovenia el to sense trair l'ADN original.
El creixement posterior ha estat notable: entre 2021 i 2024, les vendes van créixer un 80%, la producció va passar de 180.000 a més de 240.000 parells anuals, i el gener de 2023 la marca va obrir la seva primera flagship store pròpia al carrer Velázquez de Madrid —el cor del barri Salamanca. Un segon punt es va inaugurar a Sevilla el novembre de 2024.
L'any del cinquantenari, 2023, Martinelli es presentava com una marca amb les arrels sòlidament al Vinalopó i la mirada posada en el futur. Des del 2020 és membre del Leather Working Group, l'estàndard de referència internacional per a la sostenibilitat en la cadena de cuir. El 100% dels plàstics han desaparegut dels embalatges; les caixes són de cartró reciclat; les instal·lacions funcionen parcialment amb energia renovable.
La iniciativa més cridanera en sostenibilitat han estat els models Newport i Recoletos, fabricats amb materials reciclats que inclouen plàstics extrets del mar Mediterrani. La connexió simbòlica és directa: una empresa del litoral mediterrani que usa el Mediterrani com a font de matèria prima per a calçat sostenible. No és màrqueting buit —és una coherència geogràfica i material que té molt de sentit al Vinalopó.
L'any 2025 va portar una col·laboració que sintetitza la nova etapa: un acord amb el Valencia CF per al model Sullivan, que es converteix en el calçat oficial del club per a jugadors, tècnics i aficionats. La unió entre el principal club de futbol del País Valencià i la marca de calçat d'home de referència del territori té una càrrega identitària òbvia —i una lògica comercial igualment clara.
La marca destina el 4% dels beneficis a projectes socials en nou països, des de l'Estat fins a Kenya, Bangladesh, el Sàhara i el Perú. Una xifra inusual en el sector, que reflecteix la voluntat d'una empresa familiar de mantenir un compromís que va més enllà de la facturació.
L'Empire és l'Oxford de vestir de referència de Martinelli: puntera ametllada, sola de cuir de 3,7 cm, pell bovina 100% a l'empenya. L'acabat artesanal de cepillat manual a la puntera i al taló crea una degradació de color —més fosc als extrems, més lluminós al centre— que recorda els millors cuirs antiquats britànics, però amb l'escala de preus mediterrània. Disponible en cuir natural, blau nit i granat fosc. ~120 €.
El Routier —la sabata dissenyada per a conduir— és el model fundacional de la llegenda Martinelli. Sola fina i flexible, puntera arrodonida, silueta lleugera. Va nàixer com una solució funcional per a l'home de negocis motoritzat dels vuitanta i es va convertir en la sabata que va posar Martinelli al mapa del calçat d'home espanyol. Avui el Routier és un clàssic de catàleg, actualitzat cada temporada però inconfusible en la silueta; el Douglas en continua l'esperit amb les proporcions actuals. El tipus de sabata que un home recorda perquè era la del seu pare —i que ell ha acabat portant igualment.
El Sullivan és la proposta urbana de Martinelli per a la temporada 2025: línies netes, silueta contemporània, disponible en les edicions Royal Café i Sullivan Blue. El model protagonitza la col·laboració oficial amb el Valencia CF —el calçat dels jugadors, el cos tècnic i els aficionats del club. La unió entre el principal club del País Valencià i la marca de calçat d'home del Vinalopó és, a la vegada, un moviment comercial i una declaració d'identitat territorial. ~130–150 €.
L'Arlington és l'Oxford de cerimònia de Martinelli: punta fina, tanca tancada, disponible en negre, burdeos i blau marí. La proposta per a casaments, actes formals i reunions d'alt nivell, amb la mateixa pell bovina de qualitat de tota la gamma masculina. L'Albany, en canvi, és la bota de turmell d'hivern: canya curta, cordons, cuir robust en color brandy que envelleix amb caràcter. El rang complet de Martinelli —de la cerimònia a la tardor— a una escala de preus que el Vinalopó ha après a defensar. ~110–160 €.
El Newport és la línia de sabatilles sostenibles de Martinelli, llançada el 2021 conjuntament amb el Recoletos. Tots dos models incorporen materials reciclats, inclosos plàstics extrets del mar Mediterrani. El Newport és la resposta de la marca als qui volen calçat casual de qualitat amb una petjada ambiental reduïda: disseny contemporani, materials certificats, i la mateixa garantia artesanal del Vinalopó que caracteritza els models de vestir. ~90–110 €.
| Fundació | 1973 — família Martínez Ibáñez, Elx (Baix Vinalopó) |
| Origen del nom | Error d'un comercial alemany que no podia pronunciar "Martínez" |
| Model fundacional | Routier — dissenyat per conduir, icona dels anys 80 |
| Adquisició | 2007 — Grup Pikolinos, per 3,5 milions d'euros |
| Disseny | Mallorca (equip creatiu) |
| Fabricació | Elda i Elx (Vinalopó, País Valencià) |
| Sostenibilitat | Leather Working Group (2020); models Newport i Recoletos amb plàstics del Mediterrani |
| Col·laboració 2025 | Valencia CF — model Sullivan, calçat oficial del club |
| Producció anual | 240.000+ parells (2024) |
| Parells venuts | >600.000 / any |
| Presència | 35 països; distribució a El Corte Inglés, Zalando, Amazon |
| 50è aniversari | 2023 — flagship a Velázquez 44, Madrid (Barri Salamanca) |
| Compromís social | 4% dels beneficis a projectes en 9 països |
| Rang de preus | 90 – 200 € |
| Web | martinelli.es |
Martinelli és present a totes les grans superfícies de calçat i moda de l'Estat: El Corte Inglés, Zalando i Amazon ofereixen el catàleg complet amb totes les tandes. Per als qui volen la selecció completa i l'experiència de botiga pròpia, la flagship de Velázquez 44 (barri Salamanca, Madrid) és la referència des del gener de 2023. A Sevilla hi ha el segon punt propi, inaugurat el novembre de 2024 al carrer Tetuán.
Al País Valencià, la marca es distribueix a través d'una xarxa de més de 500 punts de venda multimarca. A Catalunya, el calçat Martinelli és accessible a les principals cadenes, tot i que la marca no disposa de botiga pròpia a Barcelona.
Hi ha marques que neixen d'una visió. I hi ha marques que neixen d'un error. La família Martínez va fundar una empresa al Vinalopó el 1973, en un territori que ja sabia tot el que calia saber sobre la sabata. Un alemany que no sabia pronunciar el seu nom els va regalar, sense saber-ho, un actiu de màrqueting incalculable. Cinquanta anys després, Martinelli fabrica a les mateixes terres valencianes, dissenya a Mallorca, ven en 35 països i posa el nom del Mediterrani —literalment— a la sola dels seus models sostenibles. L'error alemany ha envellit millor que moltes decisions preses amb tota la intenció del món.
