A Inca, Mallorca, una família porta fabricant sabates des de 1866 — sis generacions sense interrupció. Van crear Yanko, l'empresa que va calçar mig país. La van vendre. I amb els diners i el savoir faire, van tornar a l'origen: una marca petita, artesanal i cara que porta el nom de la dona del fundador. Avui, Carmina factura 20 milions d'euros i obra botigues a Manhattan i Mayfair. El model de negoci que tot el món copiarà.
Per entendre Carmina cal entendre Inca. I per entendre Inca cal anar a finals del segle XIX, quan una plaga microscòpica anomenada fil·loxera va devastar les vinyes mallorquines. Els habitants d'Inca, que fins aleshores vivien de la vinya, es van trobar de cop sense matèria primera ni mercat.
La reconversió va ser ràpida i total: cuir, adoberies i tallers de sabates. En poques dècades, Inca es va convertir en un dels centres sabaters més importants de la Mediterrània. Als anys seixanta, la ciutat comptava amb més de 2.000 fàbriques i tallers. L'olor de cuir impregnava cada carrer.
D'aquell ecosistema industrial descomunal, avui queden dues empreses: Lottusse i Carmina. Les dues supervivents d'una revolució industrial que va néixer d'una catàstrofe agrícola.
La família Albaladejo porta sabaters a Inca des de 1866, quan Matías Pujadas va obrir un taller artesanal a mida. El seu fill, Mateo Pujadas, va fer el salt industrial el 1905: primera fàbrica de Goodyear Welt a les Balears.
Però el salt definitiu el va fer la quarta generació. El 1961, José Albaladejo Pujadas — besnet del fundador — va crear Yanko, una empresa que va créixer fins a produir més d'un milió de parells l'any durant els anys vuitanta. Yanko es va convertir en un dels grans noms del calçat espanyol de mida industrial.
L'any 1962, Yanko va llançar el seu model més llegendari: el Loafer Castellano, Mod. 1330. Un mocasí de línia perfecta que es va convertir en un clàssic instantani i que, reconvertit, continua viu al catàleg de Carmina.
"De les 2.000 fàbriques de sabates que hi havia a Inca als anys seixanta, avui en queden dues: Lottusse i Carmina. Totes dues sobreviuen perquè van apostar per la qualitat quan els altres apostaven pel volum."
Als anys noranta, la globalització va fer trontollar els fabricants europeus. La producció de baix cost del Sud-est Asiàtic feia inviable competir per preu. Molts van tancar. Molts van externalitzar. I alguns van prendre una decisió radicalment diferent.
Pepe Albaladejo, cinquena generació de la família, va triar el camí més arriscat: vendre Yanko i usar el capital i el coneixement acumulat per fundar una marca nova amb el model oposat. No milions de parells, sinó centenars. No preus populars, sinó preus que reflecteixin la feina real.
El 1997, va nàixer Carmina Shoemaker. El nom no és un nom comercial ni una invenció de màrqueting: és el nom de la seva dona, Carmina. L'empresa continua sent al 100% familiar — cinc fills Albaladejo dirigeixen els cinc departaments de l'empresa.
La fàbrica de dos pisos d'Inca és on tot passa. Cada parell de sabates Carmina recorre 11 etapes artesanals i triga entre 15 i 20 dies a completar-se. El procés comença amb la forma — Carmina té un arxiu de més de 200 lasts — i acaba amb un polit final fet a mà amb pinzells de pèl d'ermini.
Un dels passos més singulars és el modelat: les sabates es deixen sobre la forma durant quatre dies sencers, aprofitant la humitat mediterrània de Mallorca. Un factor climàtic que la marca menciona explícitament com a part del procés. La fàbrica manté en estoc permanent més de 18.000 cuirs de les millors adoberies del món.
La construcció és sempre Goodyear Welt: la canya, el folre i la vira es coseixen en una sola operació a la palmilla, i la sola s'omple amb suro natural que s'amotlla al peu del portador. El resultat és una sabata que es pot resoar indefinidament — una inversió, no una despesa.
Una sabata Carmina de cordovan costa entre 600 i 1.100 euros. La pregunta és obligada: per a qui? I per quin motiu?
La resposta és contra-intuitiva: Carmina no competeix amb Zara ni amb Camper. Competeix amb Crockett & Jones, Edward Green i John Lobb. En aquell mercat, 600-800 euros és un preu raonable per una sabata artesanal de qualitat britànica. Però Carmina ofereix una cosa que els britànics no poden: el cuir cordovan com a especialitat de marca, a preus lleugerament inferiors que les cases de Bond Street.
El model de negoci és la eliminació del intermediari i la venda directa. Carmina va ser pionera a vendre online als Estats Units quan cap marca europea de la seva categoria ho feia. El resultat: accés directe al client americà — el més exigent i el que més paga — sense les comissions de les botigues multimarca.
Avui, Carmina té botigues pròpies a Madrid, Barcelona, París, Nova York, San Francisco, Bilbao i Singapur. Londres (Mayfair) i Luxemburg van obrir el 2025. Tòquio, en curs. Facturació 2024: 20 milions d'euros, amb 200 treballadors i un creixement anual previst del 15%.
"La clau de Carmina no és el preu alt: és que a aquell preu, no hi ha ningú que ho faci millor. I qui ho fa igual, es diu Edward Green i val el doble."
El Shell Cordovan no és cuir de vaca. S'extreu d'una membrana subcutània situada a la zona de la gropa del cavall — una de les peces de cuir més escasses del món: cada animal n'ofereix dues peces petites, d'uns dos peus quadrats cadascuna.
Les fibres del cordovan són molt més denses que les del cuir boví: no té porus visibles, cosa que li dona una superfície increïblement llisa i un lluent únic. Quan es doblega, no forma arestes sinó corbes suaus i ondulades — el que els entesos anomenen "rolling" i que és la marca d'autenticitat del material. Amb l'ús, desenvolupa una pàtina excepcional que el cuir corrent no pot imitar.
Carmina treballa exclusivament amb cordovan de la Horween Leather Company de Chicago, fundada el 1905. Horween és pràcticament l'única adoberia del món capaç de produir Shell Cordovan de qualitat consistent. El procés dura entre sis i nou mesos per peça: adobat vegetal durant 60 dies en tines de tanins d'escorça d'arbres, impregnació amb sèus i ceres durant tres mesos, i acabat final amb un cilindre de vidre que comprimeix i allisa les fibres a mà.
El nom és una ironia de la història: "cordovan" ve de Còrdova, on els artesans d'al-Andalus adobaven cuirs d'altíssima qualitat durant l'edat mitjana. El material que porta el nom d'una ciutat andalusa es produeix avui a l'Illinois, i el seu principal comprador europeu és una família mallorquina. Carmina és el primer fabricant europeu que ha fet del cordovan una especialitat de marca.
La col·lecció de Shell Cordovan de Carmina és la més àmplia d'Europa. Quatre colors de referència estructuren tota la gamma: Burgundy (el clàssic), Armagnac (caramel càlid), Bourbon (ambre daurat) i Black (formal absolut). Aquests no són noms de colors arbitraris: reflecteixen la profunditat cromàtica que el material permet assolir.
El Wholecut Oxford és el model fetitxe de Carmina i una de les sabates més difícils de fabricar que existeixen: la canya es talla d'una sola peça de cuir, sense costures visibles als laterals. Això requereix una peça de cordovan perfecta, sense cap cicatriu ni imperfecció. En un material tan escàs com el shell cordovan, trobar una peça que compleixi aquest requisit és, literalment, una qüestió de sort. El resultat és una sabata d'una puresa formal absoluta.
El Tassel Loafer és el mocasí amb borles, heretat de la tradició americana dels anys cinquanta però reinterpretat amb el material més europeu que existeix. En cordovan, les borles i el cosit guanyen una presència que el cuir corrent no pot oferir. El Burgundy és la tria clàssica; el Bourbon, per a qui vol que la sabata parli primer.
El Penny Loafer és el mocasí més minimalista i el que millor mostra la qualitat del material. Sense cordons, sense borles, sense ornaments: tot el protagonisme recau sobre el cuir. En Shell Cordovan Bourbon, adquireix una profunditat cromàtica que canvia amb la llum — mel a l'ombra, ambre al sol.
El Chukka Boot és el model que porta el cordovan al terreny més quotidià. Dos cordons, turmell descobert, sola de cuir o crepè: la seva versatilitat permet combinar-lo tant amb texans com amb pantalons de vestir. En Armagnac, és potser el model més usat de tota la col·lecció — un caramel càlid que envelleix cap a un bronce profund.
Les Dress Boots tanquen la col·lecció amb el model més formal. Un boot de turmell sense galeta, de línia impecable, que porta el Shell Cordovan al territori del vestit i l'acte. El Bourbon en bota és una aposta atrevida — i la pàtina que desenvolupa amb l'ús la converteix en una peça única, diferent per a cadascú.
| Primera generació documentada | 1866 — Matías Pujadas, Inca, Mallorca |
| Fundació de Carmina | 1997 — José "Pepe" Albaladejo |
| Marca anterior de la família | Yanko (1961–anys 90), +1M parells/any |
| Procés de fabricació | 11 etapes artesanals, 15–20 dies per parell |
| Construcció | Goodyear Welt (ressol·lable tota la vida) |
| Cuir estrella | Shell Cordovan de Horween Leather Co., Chicago (1905) |
| Rang de preus (cordovan) | 600 – 1.100 € |
| Facturació 2024 | 20 milions d'euros |
| Treballadors | ~200 (Inca, Mallorca) |
| Botigues pròpies | Madrid, Barcelona, París, NY, SF, Bilbao, Singapur, Londres (2025) |
| Web | carminashoemaker.com |
Carmina té botiga pròpia al Passeig de Gràcia de Barcelona. Per als qui prefereixen veure les sabates en persona abans de comprar, és l'única opció a Catalunya: la marca no distribueix per multimarca. Online, el catàleg complet — inclosa tota la col·lecció de cordovan — és accessible a carminashoemaker.com amb enviament a tot el món.
Per als models bèspoke — sabates fetes a mida amb escàner 3D del peu —, el servei comença a partir de 1.650 euros i inclou una visita al taller d'Inca.
Carmina és l'epíleg de la gran indústria sabatera d'Inca i, al mateix temps, el seu rellançament. On hi havia 2.000 fàbriques competint per preu, n'ha quedat una que competeix per qualitat. El fil·loxera va obligar una generació a reinventar-se; la globalització va obligar-ne una altra. Les dues vegades, la resposta va ser la mateixa: aprendre a fer millor el que es fa bé. Sis generacions de sabaters a Mallorca no és un eslògan. És un avantatge competitiu que no es compra.
