El 1879, James Crockett i Charles Jones van obrir una fàbrica de sabates a Perry Street, Northampton. Cent quaranta-cinc anys després, Crockett & Jones continua a la mateixa adreça, en mans de la mateixa família. Church's la va comprar Prada. John Lobb París la té Hermès. Edward Green va canviar de propietari dues vegades. Crockett & Jones no. I és precisament en aquesta obstinació on rau tot el que cal saber de la marca.
James Crockett era un comerciant de sabates establert i Charles Jones era el seu soci de taller. Quan van posar en marxa la fàbrica a Perry Street, Northampton era ja la capital mundial de la sabateria: la combinació de cuirs del Midlands, les adoberies locals i dues generacions d'artesans especialitzats feien de la ciutat el lloc on fabricar les millors sabates del món.
El que diferenciava Crockett & Jones dels seus contemporanis no era cap innovació tècnica sinó una aposta de negoci: producció pròpia, qualitat estable, independència total dels clients. En un sector on molts fabricants depenien de contractes exclusius amb grans magatzems o botigues, Crockett & Jones va optar per construir una marca pròpia mentre acceptava encàrrecs externs. Era una aposta de doble via que trigaria dècades a demostrar el seu valor.
La clau de l'èxit a llarg termini va ser la capacitat de fabricar per a tercers sense perdre la identitat pròpia. Durant moltes dècades, Crockett & Jones va ser el fabricant en l'ombra de múltiples marques britàniques de prestigi. La qualitat era inqüestionable; el nom, desconegut per al gran públic. Però la fàbrica funcionava, els artesans es formaven i el saber fer s'acumulava generació rere generació.
Per entendre el que significa la independència de Crockett & Jones, cal situar-la en el context de la sabateria britànica de luxe del darrer mig segle:
Church's —fundada el 1873, sis anys abans— va ser adquirida per Prada el 1999 per 110 milions de dòlars. La qualitat es va mantenir, però les decisions sobre col·leccions, preus i expansió les pren ara un grup de moda milanès.
John Lobb —la botiga de Sant James's Street de Londres— és propietat d'Hermès des de 1976. Les sabates prêt-à-porter de John Lobb París es fabriquen a Northampton en l'antiga fàbrica d'Edward Green, comprada pel grup francès cap als noranta.
Edward Green va ser venuda per la família fundadora el 1977, va caure a la insolvència i la va rescatar John Hlustik per una lliura esterlina el 1982. Hlustik va morir el 2000; la va heretar Hilary Freeman.
Crockett & Jones: mateixa família, mateixa adreça, des de 1879. En el segment de luxe artesanal, aquest fet és extraordinari.
"Mentre Church's passava a Prada i John Lobb a Hermès, Crockett & Jones continuava a Perry Street fent el que sempre havia fet: sabates de qualitat sense intermediaris ni inversors que expliquin al taller com han de ser les sabates."
La independència no és anecdòtica: significa que les decisions sobre materials, formes, preus i ritme de producció les prenen persones que coneixen el taller des de dins. Quan el cuir d'una adoberia de referència s'encareix, no hi ha un director financer de Milà o París que demani substituir-lo per un material més barat.
La fàbrica de Perry Street és avui un edifici de tres plantes on treballen prop de 200 artesans especialitzats. La producció s'estima en unes 1.000 a 1.200 parells per setmana —significativament més que Edward Green (250–350) però molt menys que Church's, que ha industrialitzat parcialment el procés sota Prada.
El mètode de construcció és Goodyear Welt a tota la gamma: la tècnica que uneix la part superior de la sabata, el branc i la sola mitjançant una tira de cuir cosida a mà en l'etapa final, i que permet ressolar la sabata indefinidament sense perdre la forma. Un parell de Crockett & Jones, tractat adequadament, és una inversió de dècades.
Els cuirs provenen de les millors adoberies europees —principalment angleses i escoceses per als vedells, italianes per als serratges— i les formes es dissenyen internament. La marca té un catàleg de formes pròpies que cobreixen des de la punta arrodonida i clàssica fins a formes lleugerament mes allargades i modernes.
El catàleg de Crockett & Jones s'organitza en dues línies clarament diferenciades:
La Main Collection és la gamma d'entrada: models clàssics en vedell llis o serratge, construcció Goodyear Welt estàndard, preus entre 430 i 580 €. És la porta d'entrada a la marca per a qui vol qualitat britànica sense arribar als preus de la Hand Grade. La qualitat és alta —molt superior a tot el que es fabrica en cadena— però el procés és menys manual.
La Hand Grade Collection és el nivell superior: cuirs seleccionats a mà entre els millors de cada adoberia, formes exclusives d'aquesta línia, forro de cuir de primera qualitat i un acabat final amb llustres aplicades a mà que donen als models una profunditat cromàtica comparable al millor cuir antiquat. Preus entre 620 i 900 €. Molts coneixedors del sector consideren la Hand Grade una de les millors relacions qualitat-preu del segment de luxe artesanal britànic.
El Hallam és el model quintaessencial de Crockett & Jones: un Oxford de puntera neta (cap-toe) sense cap decoració, dissenyat per anar amb vestit fosc i no cridar l'atenció —perquè quan la sabata és correcta, no cal que cridi. La forma 325 és lleugerament allargada i de punta moderadament rodona; una silueta que sembla contemporània però que porta dècades igual perquè és, senzillament, correcta. Disponible en black calf i tan calf a la Main Collection; en múltiples cuirs a la Hand Grade. ~450–650 €.
Si el Hallam té la costura que uneix la puntera al cos de la sabata, l'Audley no té res. Cap costura visible, cap decoració, cap element que distregui. És un Oxford de puntera completament neta —plain-toe o wholecut en la variant d'una sola peça de cuir— on l'única cosa que parla és la qualitat del material i la precisió de la forma. Els entesos el consideren la prova de foc d'un fabricant: sense costures que emmascaressin defectes, cada imperfecció del cuir o de la construcció és visible. Crockett & Jones el supera sense dificultats. ~470–680 €.
El Cavendish és el full brogue de la marca: un Derby —corretja oberta, per tant lleument menys formal que l'Oxford— amb puntera d'ala (wing-cap), decoració de perforacions (broguing) al contorn de la puntera i a la talonera, i medalló central perforat. En Dark Brown Antique —el cuir tractament amb pàtines de colors— és el companion natural d'un tweed o una americana de llana gruixuda. En marró clar o tan, funciona fins i tot amb pantalons de vestir discrets. El Cavendish és la sabata que diu «sé exactament el que faig» sense dir-ho. ~460–680 €.
La Chelsea boot va ser inventada el 1851 per J. Sparkes-Hall, modista de la reina Victòria, que va descobrir que un elàstic vulcanitzat cosit als laterals de la bota permetia calçar-se i descalçar-se sense corretges ni cordons. Els Beatles la van popularitzar als seixanta; des d'aleshores no ha passat de moda. La versió de Crockett & Jones en construcció Goodyear Welt és la referència del segment: l'elàstic és gruixut i resistent, la puntera redona però no bulbosa, la sola de cuir ressol·lable. En negre, és la bota de vestir per excel·lència. En marró o serratge, és la bota informal més versàtil del catàleg. ~480–700 €.
L'Islay és la bota de camp de la marca: disseny de sis forats, cuir country gruixut d'una sola peça per maximitzar la impermeabilitat natural, sola Dainite de goma per a terreny irregular i construcció Goodyear Welt per a ressolat indefinit. Si el Galway d'Edward Green aposta per la puresa formal fins i tot al camp, l'Islay és una mica més utilitari, més accessible de preu i menys exigent en el manteniment. Per al propietari que vol una bota de camp de Northampton sense protocol d'ús, l'Islay és la resposta correcta. ~550–750 €.
El 2015, la pel·lícula Kingsman: The Secret Service va convertir Crockett & Jones en la marca de referència d'una generació de joves que fins aleshores no sabien res de sabateria britànica. El film, basat en els còmics de Mark Millar i amb Colin Firth com a protagonista, construeix l'estètica de l'agència d'espies secreta sobre dos pilars: el vestit de sastreria a mida i la sabata de qualitat artesanal.
L'escena clau és una conversa entre el mentor Gary "Galahad" Hart (Firth) i el jove recluta Eggsy, mentre observen la col·lecció de sabates del taller secret: "A good pair of shoes is a foundation of a good outfit." Les sabates en qüestió eren, en gran part, Crockett & Jones.
La col·laboració entre la marca i la franquícia Kingsman va donar lloc a una sèrie d'edicions especials —el Annex II, un Oxford especial dissenyat per al film— i va multiplicar la visibilitat de la marca entre un públic que mai havia posat els peus a Jermyn Street. No és la primera vegada que Northampton es beneficia del cinema: Church's havia tingut la seva pròpia presència en diverses pel·lícules i sèries britàniques. Però l'impacte Kingsman va ser mesurable i directe.
"Kingsman va fer per Crockett & Jones el que L'Agent del Diable va fer per Brioni: convertir una marca artesanal, desconeguda per al gran públic, en l'objecte de desig d'una nova generació."
| Fundació | 1879 — James Crockett i Charles Jones, Northampton |
| Adreça | Perry Street, Northampton — la mateixa des de 1879 |
| Propietat | Independent — mai venuda ni adquirida per cap grup |
| Artesans | ~200 especialitzats |
| Producció | ~1.000–1.200 parells per setmana |
| Construcció | Goodyear Welt (ressol·lable indefinidament) |
| Col·leccions | Main Collection (~430–580 €) · Hand Grade (~620–900 €) |
| Model estrella | Hallam — Oxford cap-toe, forma 325 |
| Connexió pop | Kingsman: The Secret Service (2015) |
| Botigues pròpies | Jermyn Street i New Bond Street (Londres), Àmsterdam, Nova York, Tokyo |
| Web | crockettandjones.com |
Crockett & Jones no té botiga pròpia a Catalunya ni a Espanya. La manera habitual d'accedir-hi és a través de la botiga en línia de la marca o de revenedors multimarca de prestigi. A Barcelona, algunes botigues especialitzades de la zona alta ofereixen models puntuals de la marca; la disponibilitat, però, no és constant.
Per al comprador que vol veure i provar els models en persona, la referència absoluta és la botiga de Jermyn Street a Londres —la mateixa artèria on hi ha Church's, Foster & Son i altres noms histórics de la sabateria britànica. Allà es troba el catàleg complet de les dues col·leccions, el personal és tècnicament competent i és possible provar lasts diferents fins a trobar el que s'ajusta millor. Per a comandes en línia, el web de la marca és complet i fiable.
Hi ha un concepte anglès que no es tradueix bé: continuity. No és simplement continuïtat —és la qualitat de les coses que segueixen sent el que eren, que no han hagut de redefinir-se per sobreviure. Crockett & Jones és continuity en forma de sabata. Des de Perry Street, el 1879, sense cap grup de luxe que li digui com han de ser les sabates, sense cap director creatiu que les reinventi cada temporada. Cent quaranta-cinc anys de saber fer acumulat en les mans dels mateixos artesans, al mateix barri, per a clients que —generació rere generació— han après que quan una cosa funciona, no cal canviar-la.